Gaillardia grandiflora
Família: Asteraceae Origen: Nord Americà Descripció: planta vivaç, amb una alçada de 60-80 cm. Les fulles són allargades i toscament dentades, de color verd oliva o verd grisenc. Les flors grans (8-10 cm) semblants a les margarides, amb pètals superposats, vermells i grocs. La floració dura des del principi de l'estiu fins a finals de la tardor. És una planta molt apreciada pels jardiners per les seves belles flors multicolors. Hàbitat: Exposició a ple sol, tot i que també creix en semiombra. Resisteix el fred, però convé protegir-la amb fulles seques o torba en moments de molt fred ambiental. Exigeix un terreny molt permeable per evitar que l'aigua s'estanqui al costat dels seus arrels. |
Muntanya, platja, flors, fauna, paisatges, jardins... i tot allò relacionat amb la natura.
Pàgines
LLISTAT D'ESPECIES
- A
- B
- C
- D
- E
- F
- G
- H
- I
- J
- K
- L
- M
- N
- O
- P
- Q
- R
- S
- T
- U
- V
- W
- X
- Y
- Z
dissabte, 7 de gener del 2012
Gaillardia grandiflora
Gaura lindheimeri
Gaura lindheimeri
Família: Oenotheraceae Origen: Descripció: és una planta herbàcia perenne que creix fins 50-150 cm d'alçada, amb tiges ramificades densament agrupades que creixen d'un rizoma subterrani. Les fulles són finament peludes, lanceolades, de 1-9 cm de llarg i 1-13 mm d'ample, amb un marge gruixut dentat. Les flors es produeixen en una inflorescència 10-80 cm de llarg, són de color rosa o blanc, de 2-3 cm de diàmetre, amb quatre pètals de 10-15 mm de llarg i estams llargs. Hàbitat: es tracta d'una planta que bé es pot situar en un emplaçament de semi-ombra com a ple sol, encara que potser es trobi millor en una circumstància assolellada sempre que sigui moderadament intensa. De la mateixa manera tampoc té una preferència específica per un tipus de sòl en particular, només caldrà tenir un singular cura amb els sòls xops ja que en aquest cas, arruïnarà el seu desenvolupament. Té una excel · lent capacitat per sobreviure períodes de manca de reg sense massa problemes, però si és important que compti amb un sòl ben drenat. Manteniment: quan les flors disminueixin a l'estiu es pot donar una poda perquè guanyi en espessor la floració durant la tardor. A l'arribada de l'hivern i després de la floració s'han de tallar les tiges arran de terra. La reproducció es fa de manera senzilla a través de llavors, de la mateixa forma fàcil es pot dividir la mata a la primavera per obtenir noves plantes. Existeixen cultivars de floració blanc pur, rosa pàl·lid i rosa penetrant, així mateix, alguna varietat es manifesta inicialment de color blanc per tornar després amb un cert matís rosaci. |
Geranium sanguineum
Geranium sanguineum
Família: Geraniàcies Origen: Descripció: és una herba perenne, està coberta de llargs pèls híspides que li donen tacte sedós. Les fulles són palmaticompuestes, de contorn pentagonal, dividides en 5 o 7 segments estrets. Aquestes fulles són abundants pel que, entre la densitat de fulles i el rizoma subterrani que dóna lloc a diferents tiges, el gerani de sang sol constituir masses verdes compactes de fins a dos pams d'alçada. Destaca avançada la primavera, quan les seves flors neixen solitàries a l'extrem d'un llarg peduncle. Mesuren fins a 3 cm de diàmetre, gràcies als seus 5 pètals escotats de color porpra intens amb les venes ressaltades, molt cridaners. El fruit és la característica agulla dels geranis, de 3-4 cm de longitud. Hàbitat: Vorada de boscs moderadament humits i amb sòl fèrtil |
Glaucium flavum
Subscriure's a:
Missatges (Atom)