LLISTAT D'ESPECIES

diumenge, 2 de desembre del 2007

Lo Faig Pare

Hem passat la nit a la font de la Fou (una mica més amunt de l'embassament d'Ulldecona) des d'aquí comença la jornada. És el primer dia de fred aquest hivern i el vent gelat es clava com petites agulles a la cara. Fa quatre dies en màniga curta i avui es veu el vapor de la respiració. (Si no voleu caminar la pista es pot fer amb 4x4 fins arribar a una barrera de fusta. Aneu amb compte, hi han alguns trams bastant malament, prova d'això és el rastre d'oli que han deixat al camí). Nosaltres anem caminant, parets magestuoses s'alcen al nostre voltant, disfrutem del paisatge i el silenci. Si no voleu anar per la pista hi ha una variant. Una marca blanca pintada al terra, indica un gir a l'esquerra per un petit senderó que s'endinsa pel barranc. Serà el camí que farem de tornada. Arribem a la barrera de fusta, a pocs metres un senderó a la dreta s'enfila cap a la font del teix. És un camí tècnic amb molta pedra solta i un fort pendent. Seguim la pista i trobem una bifurcació on trenquem a la dreta. Baixem, pujem.... i en un revolt pronunciat a l'esquerra hi ha un petit sender a la dreta que en pocs metres ens mostra un gran teix i just sota la font del Retalue (si haguèssim agafat el camí a la dreta al deixar la barrera, hauriem arribat a aquest punt). Fem les fotos de rigor i seguim per la pista que haviem deixat. Segons les resenyes hauriem de haber vist el Pi Gros però no és així. Continuant per la pista arribem al nostre objectiu lo Faig Pare. Un impresionant faig sobre una gran base d'arrels superficials s'alça davant nostre. Rames trecades i nusos són el reflexe del pas del temps. Una catifa de fulles seques s'esten sota els nostres peus. Segurament fa quinze dies els vermells i grocs vestien la fageda amb un espectacle de color. Haurem de tornar per poder gaudir els diferents moments que el bosc ens ofereix. Per allargar la jornada caminem una mica més seguint la pista. S'està fent l'hora de dinar així que, girem cua. Tenim esperança de trobar el Pi Gros aquesta vegada però no és així. Una mica desebuts comencem la baixada pel sender que trobem a la font del Retaule. El camí transcorre entre pins, alzines i boixos que ens acompanyaran fins retrobar-nos amb la pista, en aquest punt la travessem i seguim pel corriol que ens endinsa al barranc.
El pas reiterat de l'aigua ha deixat el seu rastre en tot el traçat. Si sou prou silenciosos podreu veure alguna cabra salvatge que s'ha acostat al rierol per beure.